L’oïda és la gran inductora de l’escolta: podem sentir-hi bé però ser incapaços d’escoltar, ja que la funció d’escoltar implica un desig d’entrar en comunicació.
| Sentir | Escoltar |
|---|---|
| Sensació passiva | Percepció activa |
| Involuntària | Voluntària |
| Sense anàlisi | Intencionada |
| No selectiva | Selectiva |
| Comunicació | |
| Consciència |
Sentir és una activitat passiva: rebem els sons i no els integrem, no fem cap esforç…
Escoltar és una actitud activa: el subjecte elegeix entre rebre un missatge o bloquejar-lo, escoltem el que volem escoltar; podem sentir-hi bé però ser incapaços d’escoltar… No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar…
El primer que passa quan sentim un so és que tenim una sensació. En segon lloc, arriba la percepció, és a dir, l’identifiquem. En tercer lloc li donem un sentit i un valor (la gnosi).
L’escolta representa una obertura a l’altre i implica el desig de comunicar-se, per poder captar el missatge que rebem i poder expressar el nostre… És la unió entre l’home i la seva consciència i entre l’home i el seu entorn, és l’obertura de l’home cap a l’univers…