L’oïda és una dinamo que proporciona potencial energètic al cervell, ja que un 90% dels estímuls que aquest necessita provenen de l’oïda; així un mal funcionament de l’oïda pot pertorbar la dinàmica cerebral i, per tant, el comportament i la comunicació.
El cervell recull informacions que li arriben de tot arreu, les centralitza i analitza constantment… Aquesta activitat consumeix molta energia que ell mateix no pot generar… Les dues fonts d’energia més conegudes són l’oxigen i el menjar; aquestes fonts són vitals i mantenen la vida vegetativa del cervell, però són insuficients per permetre al cervell funcionar plenament (creativitat, memòria, tractament de la informació…). Per això necessita estar constantment bombardejat d’estímuls sensorials… Els sentits són tots receptors que converteixen un senyal en un missatge nerviós, que amb la seva càrrega energètica recarrega el cervell i tot el cos; cadascun reforça l’altre, però és l’oïda la que proporciona ella sola el 90% d’aquesta energia cortical. Això permet dir al Prof. Tomatis que la 1a funció de l’oïda és la de recàrrega cortical.
Però dins de la còclea les cèl·lules sensorials es distribueixen de diferent manera: a la zona dels greus n’hi ha un centenar, a la part mitjana unes 500 i a la zona destinada als aguts n’hi ha unes 24.000… Això ens permet veure que són els aguts els encarregats de la recàrrega cortical.