Creada pel Prof. A. A. Tomatis (1920-2001), otorrinolaringòleg i doctor en Medicina per la Facultat de París, especialista dels trastorns de l’escolta i la comunicació, la Tècnica Tomatis és fruit dels seus treballs realitzats des del 1947.
Va basar les seves investigacions en el treball que va fer amb els treballadors de l’Arsenal de proves d’Aeronàutica, amb els cantants que tenien problemes amb la veu, amb els pacients d’Hospitals Psiquiàtrics…
I paral·lelament va investigar sobre la importància de la vida uterina i va descriure l’escolta intrauterina i la seva relació amb la comunicació, i va observar que el líquid amniòtic actuava de filtre i sols deixava passar les freqüències agudes, la veu de la mare (que li arriba per la columna vertebral i no a través de la paret uterina), que no arriba amb la semàntica sinó amb una impregnació emocional, l’empatia, el ritme, la cadència, i, sobretot, l’amor…, i aquest amor que es transmet a través de la veu de la mare fa que el fetus vagi exercitant el seu aparell auditiu anant a buscar aquest so… Aquí comença l’Escolta i s’estableix un diàleg entre el fetus i la mare, la 1a comunicació…
L’oïda es desenvolupa molt aviat: a la 6a setmana de gestació ja hi ha un esbós de l’oïda interna, l’embrió ja es belluga, i al 4t mes i mig l’oïda ja és adulta i un mes més tard ja és funcional gràcies a la mielinització del nervi auditiu, i és per mitjà de l’oïda que es va desenvolupant tot el Sistema Nerviós. Primer ha estat l’oïda i després el S. N.; ella és la inductora de la maduració del S. N.
L’oïda externa i l’oïda mitjana formen la part mecànica de l’audició i l’oïda interna és la part elèctrica que transforma les vibracions en impulsos elèctrics que seran codificats i encaminats cap al Sistema Nerviós Central perquè siguin interpretats.
Després de tot l’anterior, l’oïda agafa una rellevància important, ja que és quelcom més que un òrgan sensorial encarregat de l’audició.