El cant gregorià té una cadència de 60 pulsacions/minut, que es correspon amb els ritmes fisiològics del cos, registre de la serenitat.

El cant gregorià ens posa en estat de percebre la modulació de l’ànima (lluny de les alteracions de la vida i de les emocions), que canta amb el registre de la serenitat. El cant gregorià és cantat amb l’instrument més elaborat de l’univers: el cos humà. El cant dóna al S. N. una veritable estimulació que porta energia i activa l’activitat cerebral.

Cantar gregorià és trobar la font primera de les modulacions properes als ritmes fisiològics on la vida està suspesa. Però aquests sovint estan alterats per factors d’ordre afectiu… La inspiració i l’expiració en alternança tranquil·la… Si hi ha estrès s’altera i canvia el tic-tac regular per una arrítmia… El cant gregorià (amb una cadència de 60 pulsacions/minut) ens fa entrar en un estat de serenitat que acompanya aquests ritmes fonamentals (del sistema neurovegetatiu); necessita la verticalitat… És com si estigués en pregària permanent a l’escolta de l’univers i del més enllà…